Patent de cors

Una patent de cors (del llatí cursus, 'carrera') era un document atorgat pels monarques o els dirigents de les ciutats estat pel qual el beneficiari (el corsari) obtenia llicència de l'autoritat per atacar vaixells i altres pertinences dels enemics d'aquells. D'aquesta manera, el beneficiari esdevenia part de la marina de guerra de l'estat que l'atorgava.

Les patents de cors foren molt utilitzades durant l'edat mitjana i l'edat moderna quan els estats no podien mantenir marines pròpies o no prou grans.

Les patents de cors en temps de guerra es van escampar per la major part d'Europa^[1] al segle xvi.^[2] També van ser utilitzades per les nacions americanes durant les guerres d'independència. Es van abolir el 1856 en el tractat de París, que va posar fi a la Guerra de Crimea. Malgrat això, estats com Espanya, els EUA i Mèxic en continuaren donant durant una quarantena d'anys.

↑ Lord Russell, The French Corsairs p. 11(discussing history of letters of marque: in France the first recorded use of letters of marque and reprisal was 1681).
↑ Eastman, Famous Privateers of New England p. 1 (recounting early letters of marque issued in contest between Spain and her revolted Low Countries in 1569).

[1] Lord Russell, The French Corsairs p. 11(discussing history of letters of marque: in France the first recorded use of letters of marque and reprisal was 1681).

[2] Eastman, Famous Privateers of New England p. 1 (recounting early letters of marque issued in contest between Spain and her revolted Low Countries in 1569).

[1]

[2]